13 de març de 1937: El primer bombardeig aeri sobre Badalona

A les 9 del matí del dissabte 13 de març de 1937, tal i com recull el dietari publicat de Josep M. Cuyàs i Tolosa, van divisar-se al cel quatre trimotors italians de l’exèrcit facciós amb base a Mallorca que van sobrevolar la ciutat de Badalona.
Segons Cuyàs, dos avions van prendre direcció cap al Vallès (Sabadell i Gramenet de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, van ser bombardejades); i els altres dos van deixar la seva càrrega de bombes als contorns de la zona industrial badalonina. Les parts afectades van ser la fàbrica química Cros, Energia Elèctrica de Catalunya (Pla de Besòs, Sant Adrià de Besòs), Unión Española de Explosivos (Av. Eduard Maristany, 355) i un vaixell de Campsa al pont de petroli. Els danys del bombardeig van destroçar unes cases del carrer Tortosa, els números 136 i 138, on van causar 1 víctima mortal i diversos ferits que, en total van ser sis després de l’atac aeri.
Com a represàlia pel bombardeig, uns patrullers vinculats al Comitè de Guerra instal·lat a can Tàpies, que encara actuaven pel seu compte al marge de les principals autoritats locals, van detenir diferents persones de ‘dretes’, unes deu o dotze. Els familiars van personar-se a l’Ajuntament i a la seu de la Federació Local de Sindicats on no sabien res. Les autoritats amb l’alcalde Josep Martínez Écija ‘paleta’ de la CNT van mobilitzar-se per saber què havia passat i van poder alliberar la major part detinguts. Tanmateix però, almenys quatre veïns de Badalona van ser assassinats el mateix dia 13 de març: Jaume Campmany Cunillé (carnisser d’ofici; ex militant i ex regidor Tradicionalista); Josep Garriga Arquer (ex membre del Sindicat Lliure); Pere Mongay Ferrer (ex militant Tradicionalista i ex Sindicat Lliure); i Miquel Valencia Ritoré (ex sots-oficial carrabiners).
Va ser el primer bombardeig aeri d’una tràgica sèrie que va sofrir la ciutat fins l’any 1939 per part dels feixistes italians que ajudaven a les tropes franquistes. El catedràtic d’història i autor de diferents treballs sobre la Guerra Civil, el badaloní Joan Villarroya, és tot un expert en la temàtica a nivell estatal i català. En referència a Badalona dóna unes xifres que parlen per si soles: 27 bombargeigs, 127 morts, un número indeterminat de ferits, sense comptar amb els neguits dels senyals d’alarma i el terror entre la població civil. La ciutat, tot i no comptar amb una protecció suficient, era seu de diferents indústries de guerra i va ser un objectiu militar que, malauradament va estendre’s també a la població civil.
Enguany, el 30 de juny farà 75 anys del ‘dia més tràgic de tota la guerra a la ciutat de Badalona’ en paraules de Joan Villarroya a Revolució i Guerra Civil a Badalona, perquè el dijous 30 de juny de 1938, deu trimotors italians van bombardejar la ciutat i van causar aquella negra jornada 65 morts i més de 200 ferits de diversa consideració. Una data que no hauria de caure en l’oblit, com la denúncia dels qui perpetraren barbaritats impunement (crims de guerra i repressió sense garanties de justícia).