A les 9 del matí
del dissabte 13 de març de 1937, tal
i com recull el dietari publicat de Josep
M. Cuyàs i Tolosa, van divisar-se al cel quatre trimotors
italians de l’exèrcit facciós amb base a Mallorca que van sobrevolar la ciutat
de Badalona.
Segons Cuyàs, dos avions van prendre
direcció cap al Vallès (Sabadell i Gramenet de Besòs, Santa Coloma de Gramenet,
van ser bombardejades); i els altres dos van deixar la seva càrrega de bombes
als contorns de la zona industrial badalonina. Les parts afectades van ser la
fàbrica química Cros, Energia Elèctrica de Catalunya (Pla de Besòs, Sant Adrià
de Besòs), Unión Española de Explosivos (Av. Eduard Maristany, 355) i un
vaixell de Campsa al pont de petroli. Els danys del bombardeig van destroçar
unes cases del carrer Tortosa, els números 136 i 138, on van causar 1 víctima
mortal i diversos ferits que, en total van ser sis després de l’atac aeri.
Com a represàlia
pel bombardeig, uns patrullers vinculats al Comitè de Guerra instal·lat a can
Tàpies, que encara actuaven pel seu compte al marge de les principals
autoritats locals, van detenir diferents persones de ‘dretes’, unes deu o
dotze. Els familiars van personar-se a l’Ajuntament i a la seu de la Federació
Local de Sindicats on no sabien res. Les
autoritats amb l’alcalde Josep Martínez Écija ‘paleta’ de la CNT van mobilitzar-se per saber què
havia passat i van poder alliberar la major part detinguts. Tanmateix però,
almenys quatre veïns de Badalona van ser assassinats
el mateix dia 13 de març: Jaume Campmany Cunillé (carnisser d’ofici; ex
militant i ex regidor Tradicionalista); Josep Garriga Arquer (ex membre del
Sindicat Lliure); Pere Mongay Ferrer (ex militant Tradicionalista i ex Sindicat
Lliure); i Miquel Valencia Ritoré (ex sots-oficial carrabiners).
Va ser el primer
bombardeig aeri d’una tràgica sèrie que va sofrir la ciutat fins l’any 1939 per
part dels feixistes italians que ajudaven a les tropes franquistes. El catedràtic
d’història i autor de diferents treballs sobre la Guerra Civil, el badaloní Joan Villarroya, és tot un expert en la temàtica a
nivell estatal i català. En referència a Badalona dóna unes xifres que parlen
per si soles: 27 bombargeigs, 127 morts, un número indeterminat de ferits,
sense comptar amb els neguits dels senyals d’alarma i el terror entre la
població civil. La ciutat, tot i no comptar amb una protecció suficient, era
seu de diferents indústries de guerra i va ser un objectiu militar que, malauradament
va estendre’s també a la població civil.
Enguany, el 30
de juny farà 75 anys del ‘dia més tràgic
de tota la guerra a la ciutat de Badalona’ en paraules de Joan Villarroya a Revolució i Guerra Civil a Badalona,
perquè el dijous 30 de juny de 1938, deu trimotors italians van bombardejar la
ciutat i van causar aquella negra jornada 65 morts i més de 200 ferits de
diversa consideració. Una data que no hauria de caure en l’oblit, com la
denúncia dels qui perpetraren barbaritats impunement (crims de guerra i
repressió sense garanties de justícia).