Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs–, el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.
Pere i Josep Santilari - Museu de Badalona
Exposició retrospectiva:
Josep i Pere Santilari al Museu de Badalona Del 20 de Gener 2011 al 20 de Març 2011.
Josep i Pere Santilari - Pintors de Badalona
Josep Santilari (Badalona, 1959) i Pere Santilari (Badalona, 1959) presenten una obra de gran precisió tècnica situada a tres vessants: els paisatges urbans de Barcelona des del Litoral utilitzant la tècnica de la grisalla-oli de matisos de negre i blanc-que els serveix per descriure una vista panoràmica d'un lloc en concret variant segons la llum.
Encara que és sabut que aquests germans bessons no només comparteixen el mateix estudi sinó una mateixa mirada plasmada en el seu llenguatge pictòric.
Així, Pere aborda els paisatges, mentre Josep resol els despullats i tots dos a la vegada treballen els bodegons, indistintament.
PROGRAMAS D´HUMOR BADALONIA.NET
'BADALÒNIA' és el programa que s'estrena en el seu especial de Nadal, després de fer-ne un pilot (àra capitol 1 del programa) el passat 25 de juny. Ara els seus responsables han decidit fer capítols fins al mes de Maig del 2011. En el programa es narra els conflictes polítics, les notícies locals, els personatges mes rellevants de la ciutat, en tó de sàtira humorística.
“BADALÒNIA” és un programa d'humor de sàtira política i social de la ciutat de Badalona. En cada capítol l'equip d'actors interpreten a diferents personatges rellevants de la ciutat i de la vida político-social que en forma de gags ens expliquen historietes que amb sentit de l'humor ens expliquen coses que ens afecten a tots com a ciutadans d'aquest món. Badalònia és particular perquè és de Badalona però en el seu rerefons qualsevol ciutadà de qualsevol ciutat s'hi pot veure reflectit.
Curs d'iniciació a YouTube
Curs d'iniciació a YouTube per a usuàries i usuaris de les biblioteques. A Can Casacuberta, el proper 20 de gener de 2011. Consulta'ns per a més informació:
Jordi Marco Badal impulsor del rem en llagut
En Jordi Marco, va penjar un cartell a la porta que deia "Vols provar el rem ?". I així va començar tot.
Al 2004, el Club Nàutic Bétulo va organitzar una de les proves vàlides per la Lliga Catalana de Llagut per primera vegada a Badalona, i des de llavors es celebra cada temporada.
Club Nàutic Bétulo
El Club Nàutic Bétulo va ser fundat l'any 1973, sobre la edificació dels antics banys Maricel, amb la finalitat de dur a terme diferents activitats al voltant del mar.
El Club està situat molt a prop de la Rambla de Badalona i gaudeix d'una immillorable zona de platja molt adient per practicar el windsurf i altres esports de vela lleugera, així com el rem amb llagut. El Club Nàutic Bétulo compte amb cinc seccions: Vela, rem, caiac, motonàutica i submarinisme.
Actualment hi ha que destacar les excel·lents classificacions en Patí a Vela d'en Josep Antón Violan i també la magnífica dècima posició del creuer First Class KH7 en el Campionat d'Europa de First Class 8.
Regatistes destacats que en els seus inicis van navegar amb llicència del CNBétulo van ésser els germans Doreste i Alfred Buqueras entre d'altres.
Cal ressaltar la labor de la nostra Escola de Vela, reconeguda per la Federació Catalana de Vela, en la formació de futurs regatistes.
En la secció de motonàutica, Patrícia Gutiérrez, va aconseguir ser la primera dona classificada en el Campionat Mundial de Cagliary 2005. I en el 2008, campiona del Món d'Olerón en la categoria masculina ski limited.
En submarinisme, esport que es practica al CNBétulo des dels seus inicis, cal destacar l'organització anual del Campionat de Fotografia Submarina que compte amb gran nombre de participants. A la vegada, el CN. Bétulo participa en diversos campionats a nivell nacional.
El Club Nàutic Bétulo s'esforça dia a dia en potenciar els esports nàutics gràcies a l'interès i esforços dels seus esportistes, socis i col·laboradors.
El Club està situat molt a prop de la Rambla de Badalona i gaudeix d'una immillorable zona de platja molt adient per practicar el windsurf i altres esports de vela lleugera, així com el rem amb llagut. El Club Nàutic Bétulo compte amb cinc seccions: Vela, rem, caiac, motonàutica i submarinisme.
Actualment hi ha que destacar les excel·lents classificacions en Patí a Vela d'en Josep Antón Violan i també la magnífica dècima posició del creuer First Class KH7 en el Campionat d'Europa de First Class 8.
Regatistes destacats que en els seus inicis van navegar amb llicència del CNBétulo van ésser els germans Doreste i Alfred Buqueras entre d'altres.
Cal ressaltar la labor de la nostra Escola de Vela, reconeguda per la Federació Catalana de Vela, en la formació de futurs regatistes.
En la secció de motonàutica, Patrícia Gutiérrez, va aconseguir ser la primera dona classificada en el Campionat Mundial de Cagliary 2005. I en el 2008, campiona del Món d'Olerón en la categoria masculina ski limited.
En submarinisme, esport que es practica al CNBétulo des dels seus inicis, cal destacar l'organització anual del Campionat de Fotografia Submarina que compte amb gran nombre de participants. A la vegada, el CN. Bétulo participa en diversos campionats a nivell nacional.
El Club Nàutic Bétulo s'esforça dia a dia en potenciar els esports nàutics gràcies a l'interès i esforços dels seus esportistes, socis i col·laboradors.
Club Natació Badalona
El Club Natació Badalona, fundat l'any 1929, està consolidat, amb prop de 2000 socis, com la segona entitat més gran de la nostra ciutat. La seva empenta i dinamisme, tant en l'aspecte social com l'esportiu, l'han convertit en un referent obligat de l'associacionisme badaloní.
És una de les entitats més antigues de Badalona, amb més de setanta-cinc anys d'història, i el seu arrelament és tal que tothom ens coneix familiarment amb el nom genèric de "El Club" esdevingut nom propi sense necessitat de més adjectius. A Badalona, quan es parla del Club tothom sap que ens estem referint al Club Natació Badalona.
És una de les entitats més antigues de Badalona, amb més de setanta-cinc anys d'història, i el seu arrelament és tal que tothom ens coneix familiarment amb el nom genèric de "El Club" esdevingut nom propi sense necessitat de més adjectius. A Badalona, quan es parla del Club tothom sap que ens estem referint al Club Natació Badalona.
Cor de Marina - Badalona
La data exacta del seu naixement és un misteri. L'origen fou tan auster i pobre que no es troba a cap arxiu, ni als registres oficials, ni als llibres de l'entitat. A la dècada dels 50, el senyor Joan Fábregas Vicena, va explicar d'aquesta manera els començaments del Cor de Marina:
Era l'any 1876 quan un grup format per 50 badalonins, en gran part pescadors i peixaters 'parroquians del cafè de Can Punt al carrer del Mar, van decidir formar una 'Sociedad Coral y de Socorros Mutuos' a la cual van anomenar 'Coro de Marina'.
Per desenvolupar les seves activitats es traslladaren a una taverna del mateix carrer, propietat d'en Pere Martí, coneguda vulgarment par 'Can Paxau'. El primer president va ser en Josep Ribas Gil, conegut consignatari de peix i el compte de la seva massa coral s'encomanà al mestre Vilarmau. La primera pesa assajada i cantada fou el 'Gloria a España' i la primera audició va tenir lloc al cafè de 'Can Punt'.
Dos anys mes tard, es traslladarem a Can Batià, al mateix carrer cantonada a santa Teresa. Després passarem al pis d'un barber del mateix carrer, mes tard ocupat per un espardenyer 'Busquets espardanyer' i any i mig mes tard s'instal.laren al segon pis de 'Can Batià', sastre del mateix carrer de Mar, prop de casa Parés.
Descontents pel procediment de 'Francisco de Mar' s'entrevistaren amb la 'Pepa Bous', mestressa d'un solar sense edificar i contrataren que li entregarien 800 duros, i ella aixecaria un local, i el Cor podria gaudir durant 8 anys sense pagar lloguer. Als 7 anys sent hora de renovar el contracta, va demanr un lloguer desorbitat.
L'escarment per l'ocorregué, va provocar una consulta als socis, i van decidir comprar per 2000 duros, uns terrenys de 'Cal Bord' i de 'Can Maravilla' radicats a la Rambla, encarregats la construcció de la seu social. Que es va inagurar per Nadal de 1896 i el seu cost (terrenys, obres i mobiliari) no va arribar als 12000 duros.
La data oficial de constitució consta el 1882.
Dades i Anècdotes curioses:
L'any 1888 i a invitació de l'Evarist Arnús, visita l'Entitat la Reina Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII amb la Dida i la companyia del Genaral Martinez Campos.
Els pescadors van obsequiar-la amb una demostració de la pesca del 'a'art' entrega-li un magnífic peix, i la reina va gratificar al pescador que li va oferir amb un 'doblet' de cinc duros.
La junta acordà en 25-12-1884, pagar 2 cuaros per quota amb l'objecte de confeccionar un vestit per soci, per lluir-lo els dies d'excursió o visita.
L'onze de març de 1894, s'acordà entregar una barretina a cada associat i un any despres, s'amplia aquells acords en el sentit que es pagaria 1 pesseta de multa al corista que no la portes als desplaçaments de la coral.
El 9 de setembre de 1894 es convingué entregar cafè i cigar als socis que treballessin els diumenges i dies festius.
Joan Baptista Pons i Trabal - Arquitecte de Badalona
Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte barceloní d'estil eclèctic influït pel modernisme.
Estudià a Barcelona entre els anys 1872 i 1879, i es titulà en arquitectura a l'any següent. Fou arquitecte municipal a Barcelona, la Garriga i, fins al 1898, a Badalona. També exercí de catedràtic de fusteria a l'Escola de Belles Arts.
Va ser l'autor d'un projecte d'urbanització de la plaça de Catalunya (1888). També redactà el 1888 un projecte per a l'edifici del col·legi de les Teresianes i en començà les obres, però quan ja havia construït un metre de mur, el promotor Enric d'Ossó decidí passar l'encàrrec a Antoni Gaudí. A partir del 1895, i durant un curt període, en el despatx d'arquitectes d'en Pons i Trabal hi treballà un joveníssim Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte posteriorment molt relacionat amb Gaudí.
Pons i Trabal realitzà obres a Badalona:
- Al 1895 va fer la proposta d'eixample que seria la base de la trama urbana de la població.
- El monument a Vicenç Roca i Pi a la Rambla, any 1894
- L´edifici del Cor de Marina, Rambla 11, any 1896
- Ca l'Escanyaralets, Rambla 5, any 1897
Vicenç Roca i Pi
El 1894, la ciutat de Badalona, en agraïment, li dedicà un monument, a la Rambla, projectat per l'arquitecte Pons Trabal, damunt el qual es situà una escultura de Roca Pi de cos sencer, obra de Torquat Tasso.
Cien badalonines fotografías de Anna Boyé
Evarist Arnús i de Ferrer
Evarist Arnús i de Ferrer
Barcelona, 1820 — Barcelona, 1890
Financer.
Fou funcionari municipal des del 1840 fins al 1843. Entrà en el món de la borsa i aprofità el boom de 1843-46 per a fer-se una posició —primer com a col·laborador d'algun corredor, però des del 1846 pel seu compte—, la qual cosa consolidà els anys posteriors mitjançant bones jugades.
El 1852 inaugurà la seva casa de banca, que esdevingué, la dècada dels seixanta, una de les més importants del Principat. S'especialitzà en les inversions borsàries. Imprimí a l'estalvi català una preferència vers els valors de renda fixa, sobretot en obligacions ferroviàries, i fou sempre enemic de les operacions de crèdit. Fou el primer promotor del Casino Mercantil (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Visqué la Febre d'Or i fou un dels promotors de l'Exposició Universal del 1888. Bé que no participà activament en política, se sentia identificat amb els ideals econòmics del partit liberal i es destacà sempre pel seu ideari lliurecanvista. El seu nét Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.
Evolució demogràfica Badalona 1497 a 2008
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret | ||||||||||||||||||
Ayuntamiento de Badalona - Any 2007
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Maite Arqué i Ferrer | 21.328 | 9 | 28,62% | |
| Partit Popular | Xavier García Albiol | 16.304 | 7 | 21,88% | |
| Convergència i Unió | Ferran Falcó i Isern | 12.198 | 5 | 16,37% | |
| ICV-EUiA-EPM | Carles Sagués i Baixeras | 10.933 | 5 | 14,67% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Jaume Vives i Sobrino | 4.272 | 1 | 5,73% | |
| CUP | 1571 | 0 | 2,12% | ||
| Total | 74.529 | 27 | 89,39% | ||
Badalona
Badalona es un municipio español de la comarca del Barcelonés, en la provincia de Barcelona de la comunidad autónoma de Cataluña. Alcanzó la condición de ciudad en 1897. Está a 10 km de distancia del centro de Barcelona. Situada en la costa del mar Mediterráneo, ocupa parcialmente el delta del Besós y los contrafuertes de la Sierra de la Marina.
La ciudad está rodeada por los municipios de San Adrián de Besós al sudoeste, cuya parte limítrofe y hasta el eje del río Besós le fue agregada entre 1929 y 1955; Santa Coloma de Gramanet al oeste; Tiana y Montgat de la comarca del Maresme al nordeste, y de San Fausto de Campcentellas (Vallés Oriental) y Moncada y Reixach (Vallés Occidental) al norte. El término municipal está situado en el extremo norte de la comarca del Barcelonés y junto con otras poblaciones forma parte del Área metropolitana de Barcelona. Es además la capital de la región conocida como Barcelonés Norte.
Los restos arqueológicos encontrados en los barrios de Llefià y de Sistrells remontan su historia al Neolítico, pero la fundación de la población se produjo alrededor del año 100 a. C.
Badalona es la tercera ciudad más poblada de Cataluña, tras las ciudades de Barcelona y Hospitalet de Llobregat, y por delante de Tarrasa y Sabadell, así como la vigésimotercera de España.
Distritos de Badalona
El término municipal de Badalona tiene una superficie de 21.17 km² y el núcleo urbano ocupa 8.70 km².
Badalona está formada por 35 barrios agrupados en 8 distritos, que son los siguientes:
* Distrito 1: Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt la Vila, Manresà
* Distrito 2: Nova Lloreda, Sant Crist, Sistrells
* Distrito 3: Bonavista, Bufalà, Canyet, Les Guixeres, Mas Ram, Montigalà oriental, Morera, Pomar, Pomar de Dalt
* Distrito 4: La Salut
* Distrito 5: Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià
* Distrito 6: El Remei, La Mora, Sant Roc, Artigas
* Distrito 7: Can Claris, Congrés, Gorg, Progrés, Raval
* Distrito 8: La Pau, Lloreda, Montigalà occidental, Puigfred
Rafael de Amat y de Cortada - Barón de Maldà
Rafael de Amat y de Cortada (Barcelona, 10 de julio de 1746 - 1819), conocido popularmente como Barón de Maldà, fue el primer Barón de Maldà y Maldanell y escritor en catalán de la Ilustración.
Miembro de una familia integrante de la pequeña nobleza barcelonesa, pasó a la posteridad como autor de un inmenso diario personal en sesenta volúmenes desde 1769 a su muerte en 1819, bajo el título de Calaix de sastre (Cajón de sastre), del cual se han publicado hasta ahora solamente fragmentos recopilatorios, a pesar de la indudable importancia que posee como documento histórico y literario. Es considerado como un precedente del costumbrismo y del periodismo local y constituye uno de los escasos testimonios de prosa en lengua catalana entre el Renacimiento y el siglo XIX.
Badalona- Siglo XIX
Hasta mediados del siglo XIX, Badalona vive un proceso de inmigración desde la Cataluña interior, debido al éxodo rural, que hizo aumentar la población del municipio a 12.600 habitantes en 1860. Éstos fueron los que protagonizaron el crecimiento demográfico, pero también urbanístico badalonés. La llegada del tren a la ciudad en la mítica línea Barcelona-Mataró fue el arranque definitivo. La industria llegaba de la mano de Barcelona, a la vez que se trasladó a la ciudad condal la industria alimentaria de la zona.
En 1897, la reina regente María Cristina otorgaba el título de ciudad a Badalona.
Parc de Ca l'Arnús
No està documentat qui va planificar el jardí, però el fet és que el disseny correspon a l'estil dels jardins romàntics de l'època, amb vegetació frondosa i olorosa, camins i diverses zones amb jocs d'aigua i un llac central.
Si fem un estudi segons la cronologia, podem dividir el jardí en dues zones.
L'espai immediat davant de la casa de convidats conté una piscina i unes zones de gespa, amb arbres ornamentals. Aquest espai té més de 50 anys d'antiguitat, i és posterior a la construcció de la casa pairal, d'estil neoclàssic, semblant a una vil·la pal·ladina i convertida en un palauet de caràcter rural.
La resta del jardí té uns 129 anys d'història, i conforma un parc configurat amb tots els elements clàssics del jardí romàntic (grutes, llacs, ponts, illes, etc.) on abunden palmeres, pins, còcculs, eucaliptus, plàtans, xiprers, bambús, etc.
Al costat de la casa pairal hi trobem una estació meteorològica que féu construir Evarist Arnús, dotada d'un calendari perpetu i de tots els instruments de mesura, amb termòmetre, pluviòmetre, higròmetre, etc. Folrada de fusta per la part exterior, aquesta estació estava originàriariament a tocar amb l'antic Teatre Líric de Barcelona (fundat pel mateix Arnús), situat entre el passeig de Gràcia, els carrers de Provença, de Pau Claris i de Mallorca.
El fill d'Evarist Arnús, Emilio Arnús i Oliveras, modificà la fisonomia de la casa pairal, i féu construir el castell de torre quadrada que hi ha al bell mig del llac. Aquest castell fou bastit amb una pedra especial portada des de Bèlgica.
A tall d'anèctota cal destacar que amb motiu de la inauguració de l'Exposició Universal de 1888, Evarist Arnús va oferir hospedatge a la família reial durant dos dies. S'hi allotjà la reina regent acompanyada del Rei Alfons XIII (de dos anys i mig). D'aquesta visita resta encara la cadena que voreja la casa, signe extern que hi va pernoctar un membre de la família reial.
El conjunt historicopaisatgístic de Ca l'Arnús esdevé únic a la ciutat de Badalona, tant per les edificacions singulars, com per l'extraordinària riquesa vegetal i faunística, testimonis vivents de com estava estructurada la vida, el lleure i l'acolliment de la gent benestant del segle XIX. Fa pocs mesos va tenir lloc la rehabilitació del castell i del jardins històrics, cosa que va fer recuperar la bellesa i l'esplendor d'anys enrere.
Gavin de Puiyet de Miquel Camoins i Eritja
GAVIN DE PUIYET
PREMI CIUTAT DE BADALONA 2008
de CAMPINS I ERITJA, MIQUEL
de CAMPINS I ERITJA, MIQUEL
El Pabello gris de Miquel Fañanas
EL PAVELLO GRIS
PREMI DE BADALONA DE NARRATIVA INFANTIL 2010
de FAÑANAS, MIQUEL
de FAÑANAS, MIQUEL
Santa Maria de Badalona: El pas dels anys 1936 - 1966
SANTA MARIA DE BADALONA: EL PAS DELS ANYS 1936-1966
de SERRA, PERE
de SERRA, PERE
Jordi Tolosa - Biografia
Nacio en Badalona en 1956, es super genial y no tenemos obra suya.
Exposiciones durante el año 2010:
- Del Plom al Digit.
Instal·lació en motiu de l'exposició Del Plom al dígit.
Trenta anys de publicacions del Departament (1980-2010). Homenatge a Joan Llobet
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Palau Moja, Barcelona
- Interacció.
Galeria Atelier. Barcelona
Institut Albèniz de Badalona
L' Institut Albèniz de Badalona (en honor a Isaac Albéniz) és el nom popular que s'ha perpetuat històricament per a l'escola d'ensenyament secundari de la ciutat.
Els anys (1938 al 1945) estava radicat a Can Pi i Gibert (finca reanomenada 'Quinta Elvira' pel règim franquista) situat a l'Avinguda Martí i Pujol a l'alçada de la plaça Oriol Martorell.
Cap al 1945 es va traslladar a Can Boscà.
Els anys cinquanta 1950 va estar radicat a la Casa Agustí.
Cap a l'any 1968 es va inaugurar la seva seu actual al Parc Serentill de Badalona.
Blog de Victor
Lectutas interesantes para comentar y fotos personales del autor:
31.12.10
parla de: confesiones de una máscara, literatura, yukio mishima
...
"El olor del sudor de los soldados -un olor a brisa marina, un olor a aire de playa quemada por colores de oro- me penetraba por la cavidad nasal y me embelesaba. Probablemente se tratara de mi primera experiencia olfactiva. Era un olor que, aun desprovisto de toda relación con el placer sexual, iba despertando en mí poco a poco, pero profundamente, un anhelo voluptuoso por el mismo destino de aquellos soldados, por la muerte -azar frecuentemente trágico de su vocación-, por los países lejanos que verían, y cosas así."
...
Autor: Yukio Mishima, Confesiones de una máscara.
Definición de Blog
Blog - Wikipedia, la enciclopedia libre
Un blog, o en español también una bitácora, es un sitio web periódicamente actualizado que recopila cronológicamente textos o artículos de uno o varios autores, apareciendo primero el más reciente, donde el autor conserva siempre la libertad de dejar publicado lo que crea pertinente.
El nombre bitácora está basado en los cuadernos de bitácora, cuadernos de viaje que se utilizaban en los barcos para relatar el desarrollo del viaje y que se guardaban en la bitácora. Aunque el nombre se ha popularizado en los últimos años a raíz de su utilización en diferentes ámbitos, el cuaderno de trabajo o bitácora ha sido utilizado desde siempre.
Este término inglés blog o weblog proviene de las palabras web y log ("log" en inglés = diario). El término bitácora, en referencia a los antiguos cuadernos de bitácora de los barcos, se utiliza preferentemente cuando el autor escribe sobre su vida propia como si fuese un diario, pero publicado en la web (en línea).
Un blog, o en español también una bitácora, es un sitio web periódicamente actualizado que recopila cronológicamente textos o artículos de uno o varios autores, apareciendo primero el más reciente, donde el autor conserva siempre la libertad de dejar publicado lo que crea pertinente.
El nombre bitácora está basado en los cuadernos de bitácora, cuadernos de viaje que se utilizaban en los barcos para relatar el desarrollo del viaje y que se guardaban en la bitácora. Aunque el nombre se ha popularizado en los últimos años a raíz de su utilización en diferentes ámbitos, el cuaderno de trabajo o bitácora ha sido utilizado desde siempre.
Este término inglés blog o weblog proviene de las palabras web y log ("log" en inglés = diario). El término bitácora, en referencia a los antiguos cuadernos de bitácora de los barcos, se utiliza preferentemente cuando el autor escribe sobre su vida propia como si fuese un diario, pero publicado en la web (en línea).
1ª Fira Modernista de Badalona
Fotos de la 1ª Fira Modernista de Badalona - 6/7 de noviembre de 2010
- Farmàcia Serentill desde el año 1888
- Drogueria Boter desde el año 1929
- Coches de época
- y Fiesta ...
Ruta per les masies de de Badalona
Història del Pomar de Dalt mirant les seves masies: Mas Ram, Can Vestit, el Castell de Godmar, Can Colomer, Mas Boscà, Can Cabres, Ca l’Arquer i Can Miravitges.
Visites i itineraris de Badalona
Oficina de Turisme de Badalona
Visites i itineraris:
- Can Miratvitges
- Termes de la ciutat romana de Baetulo
- Zona Comercial del Forum de la ciutat romana de Baetulo
- Sant Jeroni de la Murtra
- Jardi de Quint Licini
- Conducte d´Aigües
- La casa del delfins
- La fàbrica de Anís del momo
Visites i itineraris de la Oficina de Turisme de Badalona
Visites i itineraris:
- Can Miratvitges
- Termes de la ciutat romana de Baetulo
- Zona Comercial del Forum de la ciutat romana de Baetulo
- Sant Jeroni de la Murtra
- Jardi de Quint Licini
- Conducte d´Aigües
- La casa del delfins
- La fàbrica de Anís del momo
Visites i itineraris de la Oficina de Turisme de Badalona
Sant Jeroni de la Murtra en Badalona
L'Àmbit de repòs religiós i cultural Francesca Güell és un lloc de solitud i silenci. Va nèixer per iniciativa de la senyora Francesca Güell i López, qui va adquirir l' antic monestir jerònim de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) amb la finalitat de que fos dedicat a aquesta dimensió i, alhora, aconseguir la seva restauració. Ella pensava que el món actual, on la vida és agitada i sorollosa, necessita de llocs on les persones trobin un repòs per l'ànima. L'únic que es necessita en qust recinte, és voler viure la experiència de la solitud i el silenci, lliurement i respectuosa.
Aquest Repòs és obert a qualsevol persona, sense distinció de lloc d'origen, creences o manera de pensar: és un espai interreligiós i intercultural. La solitud i el silenci són font de creació, per aixó, el monestir és especialment apropiat per a artistes i intelectuals.
Sant Jeroni de la Murtra es troba a la Serralada de Marina, entre les ciutats de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, al nord de Barcelona. Un lloc fora de la ciutat i, alhora, molt a prop d'ella. Hi ha vuit cel·les acondicionades per a oferir la comoditat necessària als hostes. Poden fer-se estades des d'unes hores fins uns dies. El tipus de recés que es proposa és en solitud i silenci, per tant, no és la intenció de rebre grups.
Tal com ho feien els antics jerònims, l'Àmbit de repòs Francesca Güell preten oferir un clima d'hospitalitat i pau. Actualment, té cura del monestir un prevere catòlic i un grup de laics.
L'Àmbit de Repòs Religiós i Cultural Francesca Güell és recolzat en les seves finalitats per l'Associació d'Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)