Joan Baptista Pons i Trabal, o Traval, (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte barceloní d'estil eclèctic influït pel modernisme.
Estudià a Barcelona entre els anys 1872 i 1879, i es titulà en arquitectura a l'any següent. Fou arquitecte municipal a Barcelona, la Garriga i, fins al 1898, a Badalona. També exercí de catedràtic de fusteria a l'Escola de Belles Arts.
Va ser l'autor d'un projecte d'urbanització de la plaça de Catalunya (1888). També redactà el 1888 un projecte per a l'edifici del col·legi de les Teresianes i en començà les obres, però quan ja havia construït un metre de mur, el promotor Enric d'Ossó decidí passar l'encàrrec a Antoni Gaudí. A partir del 1895, i durant un curt període, en el despatx d'arquitectes d'en Pons i Trabal hi treballà un joveníssim Domènec Sugrañes i Gras, arquitecte posteriorment molt relacionat amb Gaudí.
Pons i Trabal realitzà obres a Badalona:
- Al 1895 va fer la proposta d'eixample que seria la base de la trama urbana de la població.
- El monument a Vicenç Roca i Pi a la Rambla, any 1894
- L´edifici del Cor de Marina, Rambla 11, any 1896
- Ca l'Escanyaralets, Rambla 5, any 1897